S’anomena d’aquesta manera a una tècnica informàtica (o en qualsevol altre tipus de comunicació) en el que per algun motiu s’introdueix un element entre l’emisor i el receptor de manera que tots dos comunicants creuen que estan parlant directament amb l’altre extrem del canal de comunicació.
Aquest element introduït simula ser l’altra banda del canal per les dues parts, així doncs, aquest tercer en discòrdia gaudeix de la confiança -per engany- de totes les parts involucrades en la comunicació.
Un requisit per ser un bon Man in the middle és que cap de les dues parts ha de saber de la nostra existència per que llavors no seriem altra cosa que un simple intermediari conegut i se’ns podria manipular per potenciar alguna de les dues bandes o, senzillament, els comunicants deixarien de tramentre informació sensible entre ells.
Un altre dels aspectes socials en que la tecnologia ha influït més és en la capacitat de propagació ideològica i de mobilitzaci social. Les manifestacions convocades per SMS o per e-mail (o per propagació d’idees entre comunitats blogaires) desvinculen, fins a cert punt, la política i el manifestant, fent que aquest es manifesti nomsé per allò que vol -manifestació puntual- i fent que aquest acte, el de manifestació, esdevingui quelcom personal e íntim, reforçant la creena de possibilitat de canvi individual (jo puc canviar les coses, jo puc marcar diferncia).
La tecnologia, i més concretament aquella que afavoreix el moviment de informació, està canviant la societat. De fet, no crec que triguem massa en tornar a definir la Democràcia, doncs ens estem acostant a un lloc on la majoria, tot i tenir el pes dels vots, no pot evitar que la minoria ‘faci’ per que aquesta s’autoorganitza de forma autònoma i, senzillament, exclourà la majoria que no combrega amb ella.
Salutacions.
Què és el software lliure?
Bé, en aquestes hores suposo que a tothom li deu de sonar de què va això del Software Lliure o, com es diu per aquí: programari lliure. Estem parlat de programes que no cal comprar. Aquesta, crec jo, que seria la definició més entenedora per a qui no li cal entendre de llicències sinó de si cal o no pagar per utilitzar un programa.
» Read the rest of this entry «
D’esprés del croissant d’aquest matí he fet un parell de voltes a la qüestió de lo que anomenaré la evolució de la informació o evolució informativa. Fins ara, els mitjans de comunicació habituals, és a dir, aquells que coincideixen amb nosaltres a l’hora d’esmorzar, dinar, sopar, etc., eren la única font d’informació de lo que passava al mon; no n’hi havia d’altres.
Avui, però, qui disposi d’una connexió a la xarxa ja és capaç de triar què vol veure, quina opinió política vol rebre i si no s’és una sola de sabata, voldrem coneixer altres opinions alternatives (més que res per que ara, el tenir la oportunitat de saber i no aprofitar-la, et fa reu de ser insultat, lleument, és clar)
Si abans el mitjans de comunicació eren considerats la mateixa informació, ara han esdevingut (o estan en procés d’esdevenir) un altre lloc on contrastar-la.
I ara jo soc l’exemple: en llevar-me cada matí i lo primer que faig abans de sortir de casa és passar a fer una ullada per la blogsfera, que és realment un nou e importantissim mitjà de comunicació i de movilització d’idees.
Que no se us escapi.
Salutacions,
Ja fa temps vaig trobar una eina web meravellosa (per lo fàcil d’utilitzar, per la seva utilitat, per que està en Català i per que és gratuïta) que sempre duc amb mi i que instal·lo en tots els ordinadors en els que treballo. Estic parlant de FeedReader.
FeedReader és un lector de feeds. I què és un lector de feeds? Planerament parlant és una eina que “llegeix” els titulars de les noticies o altres escrits, així com el contingut de la noticia i t’ho mostra de manera senzilla en el teu ordindor, llavors, si us interessa la noticia en qüestió, podeu pitjar sobre el titular i anar a la web que ofereix la noticia, 
d’aquesta manera és molt fàcil fer un cop d’ull a la premsa cada matí (els feeds s’actualitzen cada hora, és a dir, sempre estareu al corrent de què passa i on) i centrar-vos en les coses importants.
En aquest lector de feeds no tant sols hi té cabuda la premsa clàssica, també hi podeu afegir qualsevol altra web, com ara els blogs que tingueu per interessants.
Podeu clicar sobre la imatge de la dreta per veure l’aspecte que té aquesta aplicació. Com podreu observar hi ha varies categories (carpetes) i encada una d’elles una serie de enllaços que han estat triats pels autors en considerar-los interessants. La veritat és que jo en conservo la majoria d’ells, el altres els he canviat per aquells que he cregut interessants per mi.
Espero que us sigui d’utilitat.
L’altre dia llegia en un blog educatiu (d’un mestre d’ESO, crec) algunes objeccions sobre la utilitat d’un curs de WordPress. WordPress, si no ho sabíeu, és el programa que et permet tenir un blog, per exemple, això que esteu llegint, el menu de la dreta, les capçaleres dels articles, estan fets amb WordPress. És, resumint, una eina que ens permet comunicar i difondre continguts.
» Read the rest of this entry «
Avui tinc una parell -per començar- d’articles sobre tecnologia i aprenentatge. El primer, aquest, és relativament breu i parlarà sobre el GIMP. GIMP és un programa molt potent de tractament d’imatges i molt en aquest moment, vol dir massa per l’usuari no tècnic.
Continueu llegint, que és interessant -crec.
» Read the rest of this entry «
o en “Dante Pensant” (1880). La primera fotografia està feta en bronze i, com deia, es va acabar de fer al 1880. Per a més informació podeu consultar-ho a internet (Wikipedia, per exemple). En aquest cas no us vull parlar de el significat daquesta escultura, sinó la tecnologia que la va fer possible.
La primera (la de la dreta) està feta en bronze, la segona, en resina i amb laser. La primera és massissa, la segon és líquida, tret de la superfície de la escultura que, gràcies al laser, es manté sòlida. Ah! les dimenssions de la micro-escultura són… les d’un parell de glóbuls vermells.
Tecnologia: sense paraules.
Salutacions,
Fa un moment estava treballant en una mena de informe per determinar quina tecnologia web convé a un client, bé, ara no toca parlar d’això, el cas és que he trobat una taula comparativa que deia: “Firefox cada vez mas cerca de ser el navegador más usado” i a sota mostrava la següent gràfica:
És força curiós. Tenim un navegdor web, el firefox, que és utilitzat per un 36.47% dels internatutes i un altre que l’utilitza una majoria important: 58.75%, jo, a això, sempre n’he dit majoria gairebé absoluta.
És com si veiés un titular a la premsa francesa que digués: “Segolene, cada cop més propera a la majoria absoluta, es perfila com la propera presidenta de la república francesa.” tot i haver perdut les eleccions. Jo crec que els internautes, els fanàtics del software lliure, veuen or allà on només hi ha palla, i amb això no vull dir que estigui en contra del software lliure sinó que al firefox encara li falta molt camí per recorrer abans d’atrapar al Internet Explorer.
El firefox, i no és una opinió meva, mostra grans problemes de compatibilitat entre versions del mateix producte, jo he treballat en disseny web i em moc entre dissenyadors professionals que duen a terme projectes per grans entitats i treballar per adaptar l’aspecte web per firefox, preveient la compatibilitat entre versions, els està portant pel camí de la amargura.
És cert que l’Explorer no seguix massa estàndars. Però també és cert que el fet de tenir la majoria d’usuaris fa que estigui creant un estàndar de facto.
Per acabar, només dir que jo estic a punt de cobrar un milió d’euros al més, només hauré d’esperar un parell de mil·lenis.
Salutacions.
