Mai no dius allò que vols dir
sempre dius allò que ets.

Ajudar per la satisfacció posterior que hom pugui sentir, és com menjar per poder cagar, cagar en el més pur esperit Freudià; tal ajuda perjudica a qui fa tal acció…

El bé i el mal recompensen de la mateixa manera, amb la diferència, però, que el mal mostra un orgull i una franquesa envejables en assolir l’èxit que el bé és incapaç de gestionar sense una posterior cadena de sacrificis i penitències per compensar i amagar la satisfacció en assolir-lo; tot i això, el bé es vesteix de gala i esquiva l’anonimat que gairebé li és obligat, esdevenint part contraria.

Soc l’entorn, les persones, els futurs que siguis capaç d’enumerar o comptar; no em demanis que sigui el teu deu i el teu salvador. Només hi ha un deu per mi: jo.
Busca’t els teus, no et puc ajudar en més perquè soc cendra.

Recorda que moriràs.
Recorda-ho cada dia.

No pots ignorar a qui pensa de manera diferent a com ho fas tu, en tot cas, pots fer-ho d’aquells que pensen com tu, perquè ni aporten res nou ni suposen un risc pel teu sistema ideològic, però no cometis l’error d’ignorar o menystenir a qui discrepa de la teva opinió.

Soc un instant. Un gerundi: essent. Una forma gens personal, afegitó a l’instant en que coexisteixo; un breu i senzill canvi estructural en la organització de la matèria, un caos dintre un cosmos dintre un caos en l’ésser, en el sent, d’alguna altra cosa.

I l’ordre canviarà en el mateix femtosegon astronòmic: un cosmos dintre un caos dintre un cosmos i el meu gerundi esdevindrà pretèrit perfet simple amb la mateixa lleugeresa que un pardal executa un saltiró perfecte (present, en aquest cas).

I se’m pronunciarà en forma passada: va ser… havia estat… tot oblidant que encara soc i que sempre seré; en altra forma, és clar.

Caos i Cosmos s’intercanvien els documents universals d’identitat –car, fan la mateixa cara, tots dos, vistos de lluny- i és en aquest punt, on l’home és home i no una altra cosa. És en aquest punt on tot comença i tot acaba.

I les formes verbals, què?

Quantes pàgines ha de tenir el llibre que t’ensenyi a ser tu mateix, si és que hom pot ser alguna cosa que ja no sigui? En tens prou amb un assaig breu? amb una resposta senzilla? o bé vols que qui t’aconselli hagi patit i treballat dur abans de d’aconsellar-te? Coneixes la vida privada d’aquell que t’ofereix el llibre de totes les respostes? Tapa dura o rústica?

Dius: “Després de veure la injustícia i el dolor del mon, he deixat de creure en Deu!” –I tu creus que això, a un Deu que permet la injustícia i el dolor en el mon, li importa gaire?

Aquest dies estic llegint “La sabiduria de la tortuga” –Sin prisa, pero sin pausa- d’en José Luis Trechera. (ISBN: 8492516429 ISBN-13: 9788492516421).

Hi ha una cita molt relacionada amb el tema central del llibre, que encapçala la introducció:

Tenim tanta pressa per actuar, escriure i fer sentir la nostra veu en el silenci de la eternitat, que oblidem la única cosa important: viure.
                                                                                                      (R.Stevenson)  

Aquest llibre analitza els factors que acceleren l’home modern (seria incorrecte dir que acceleren la societat, perquè cal buscar la raó última de l’acceleració en l’individu) i proposa algunes alternatives “Slow” per millorar la qualitat de vida i gaudir-la en plenitud (què és això de la plenitud? Suposo que una tendència).

En el llibre, i d’acord amb l’opinió d’un modest servidor, queda clar que cal canviar els valors (allò que hom creu –en aquesta època- que la societat considera com a bo) que regeixen la economia, l’èxit social i, al cap i a la fi, la nostra vida quotidiana, pública i privada. Però quines alternatives tenim?

Reprendre els vells valors, no absolutament, perquè això ens aïllaria totalment com a individus en una societat que és reafirmaria en les seves males costums en reacció a les velles que hauríem recuperat –en veure’s atacada-, perquè un dels valors moderns és la homogeneïtzació social, això és, tots iguals en el treball a fer (però campi qui pugui per reclamar un sou més elevat que l’altre), tots iguals en les modes i tendències: l’èxit és tenir un bon cotxe i una bona casa, vestir de marca. No s’accepta cap altra classe d’èxit. Aquesta és la homogeneïtzació a la que em refereixo, no hem de confondre-ho amb al igualtat en els drets socials.

En aquest cas, per exemple, prendré el sistema de valors Japonès que regia la vida dels samurais i, per extensió, la d’aquells que aspiraven a certa dignitat social. Com sempre, la societat antiga està tacada –bruta- amb la mateixa marca que la moderna: el reconeixement social, però aquest és un mal endèmic de l’home-en-societat.

Cal dir, abans de continuar, que cap sistema de valors alternatiu ha de ser un conjunt anti-sistema, perquè, certament, l’únic valor que tindria preponderància sobre la resta seria la oposició i aquesta, mai, és un valor per se, com a molt seria una manera ràpida de fer-nos populars i els valors que pretenem prendre o recuperar, una simple coartada per fer-nos amb l’èxit social, per tant, aquests valors cal veure’ls i prendre’ls des de la individualitat.

Aquests valors son 7, que us mostro tot seguit:

1.- GI: Honradesa i Justicia: fer allò que cal quan cal, amb tothom, sigui quina sigui la situació i el context. Fer allò que és degut. Sense matisos, sense valoracions: hi ha allò que és correcte i allò que no ho és. Quan apareix la valoració o interpretació moderna de la llei, apareix la malicia i la trampa. És freqüent trobar i buscar excuses en l’actuar modern apel·lant a l’esperit o a la lletra de la llei, segons ens convingui.

2.- YUUKI: Coratge, valor: per fer allò que cal fer. Per fer coses tan simples com viure la vida que hem triat de la manera en que hem planificat encara que vagi en contra d’allò que la societat espera. Aquesta paraula està formada per dos Kanjis (caràcters) el superior és el nucli de chiara –força física- per tant, aquest YUUKI té a veure amb l’energia aplicada en fer: amb la acció. És un despertar, al matí, i fer sense por.

3.- JIN: Benevolència i compassió: benevolència amb aquells que es creuen superiors i compassió amb aquells que es senten inferiors a nosaltres; perquè ningú és superior o inferior, és una qüestió d’ego i de fe. JIN és una relació entre dos, com mostra el caràcter, format pel símbol de l’home (el gràfic vertical de l’esquerra) i el número dos (les dues ratlles horitzontals de la dreta). Com deia en Marc Aureli, tenim la obligació de treure de l’error a aquell que ho estigui i si no es deixa per tossuderia o orgull, ser benvolent i compassiu amb ell.

4.- REI: Cortesia: Molt relacionat amb JIN (el caràcter anterior) en tractar-se d’una relació a dos bandes, una d’elles qui exerceix la cortesia i l’altra, o bé una persona o bé la societat. Evidentment aquest és un valor d’aplicació externa, evident respecte de tercers i, potser, un dels més difícils de dur a terme perquè la vergonya és el gran aturador de la societat moderna: ens fa vergonya sortir de la tranquil·litat que ens proporciona l’anonimat, el estar en un segon pla i deixar que els altres facin.

5.- MAKOTO: Sinceritat, veracitat: Aquest caràcter està format per dos Kanjis, el de l’esquerra vol dir “parlar” i simbolitza una boca que parla, que treu paraules. El de la dreta significa “allò que ja és” o “allò que ja està fet”, de manera que tots dos junts signifiquen que la paraula donada és, ja, un acte (i no quelcom en potència –alguna cosa que encara no està feta-) Així doncs, hi ha un poema/cita japonés que diu:

Quan un samurai diu que farà alguna cosa, és com si ja estigués feta i rés no l’aturarà en el compliment de la seva paraula, perquè aquesta paraula ja és la cosa feta.

En el mon dels negocis la confiança és essencial i cultivar aquest valor serà positiu tant individual com empresarialment. Quan hom és rebedor de la confiança d’altres té una responsabilitat important envers aquests, però aquesta mateixa responsabilitat i valor és disculpa quan per algun motiu extern se’ns impedeix l’acompliment de la paraula. En un sistema basat en aquests valors, la compassió i la benevolència seran els disculpadors quan no és pugui complir la paraula donada.

6.- MEIYO: Honor: Aquesta paraula està formada per dos Kanjis: el superior, que significa “reputació” i l’inferior, que significa “admirar” o bé “dir admiració”. Traduït d’una manera més o menys lliure, voldria dir “propagar la reputació”. En algunes ocasions aquet honor es tradueix o converteix en honestedat envers altres i nosaltres mateixos. Ser jutges de nosaltres mateixos, ser coherents i honestos ens aportarà la reputació –la base- que construirà el nostre honor. Una traducció moderna podria ser: tenir principis: allunyar l’arbitrarietat.

7.- CHUUGI: Lleialtat: Una altra paraula composta per dos Kanjis: el superior: chuu que vol dir sinceritat o lleialtat. Representa un cor i, a sobre, el símbol de “mig”, “centre”. Podria entendre’s com no tenir cap conflicte en el cor, o arribar al punt de l’Aurea Mediocritas (la justa mesura). El Kanji de sota “gi” significa: “deure” o bé “fer allò que toca” (veure el primer valor). A què som lleials avui? La lleialtat implica sacrifici –fer allò que toca, que cal fer- en moltes ocasions i qui és el maco que vol sacrificar-se per algú o alguna cosa podent canviar de feina, o de casa o de parella, com qui es canvia de camisa?

Arribat a aquest punt, he de demanar-vos disculpes pel rotllo que us acabo de fer llegir. Però no aneu gaire lluny, perquè hi ha una segona part: els valors de la Roma clàssica, en concret, l’estoïcisme i l’epicureisme.

Dir-vos que aquest text ha estat possible gràcies la bona música que estic escoltant: “Buddha Bar presents Chill Out in Paris”

Post Scriptum: si us plau, si creieu que he comés algun error en la interpretació dels kanjis i o en qualsevol altra cosa, feu-m’ho saber. Podeu notificar-m’ho a: alex@quatrecoses.cat. Gràcies.