La meva realitat és punt de partida,  
                            mai punt d’arribada.

Tret que, ja des de bon principi, decideixi no interaccionar amb la resta d’individus que conformen la meva quotidianitat i això serà impossible perquè tot i aconseguir la no interacció conscient, els meus sentits no es poden impermeabilitzar respecte d’allò que, activa o passivament, ve de fora de mi i que construeix la meva realitat subjectiva.