… és per això, per la futilitat de la memòria i el soroll de la quotidianitat, que cal renovar periòdicament les nostres creences i valors.

A diferència de la certesa –empírica- allò que hom creu es veu degradat per la pròpia quotidianitat humana perquè la creença està en un estat energètic superior –no natural- al de la certesa i per mantenir-la en aquest estat cal una aportació d’energia constant.

Tot plegat es tracta de mantenir enlairat el globus aerostàtic: sense l’aportació de calor, d’energia, no hi ha sustentació.

La quotidianitat moderna aporta una quantitat excessiva de soroll a la nostra vida, dispersant la nostra atenció envers d’un miler de coses i, alhora, disminuint la quantitat d’energia dedicada a la sustentació del nostre sistema de creences; és natural, doncs, que adoptem sistemes de valors molt propers a allò que ens resulta quotidià alhora que econòmic energèticament: diners, èxit social, possessions immobiliàries, etc.: son els nostres valors moderns.