Diu en Mario Conde, al seu llibre “Cosas del Camino” (Editorial Nous), que jo us recomano:

La llum consumeix temps, per tant, allò que us mostrà, és sempre el passat.

                                                                         Traducció lliure meva.

És clar que, cal dir, que aquest pensament (no és ni una dita ni un aforisme), està en clau astronòmica: quan mirem al cel, en una nit neta de contaminació lumínica, tot lo que veiem és passat!

La llum del sol triga 8 minuts en arribar-nos des de que deixa la superfície de l’astre; més exemples: en la constel·lació d’Orió, la llum de l’estrella més brillant, Rigel, triga 860 anys en arribar als nostres ulls, per tant, allò que veus quan mires al cel un matí d’hivern mentre vas a treballar, és allò que era fa 860 anys.

Tot seguit us deixo una comparació de mides entre el nostre estimat sol i Rigel. La tarra podria ser qualsevol brim de pols en el monitor del vostre ordinador, tot i això, caldria reduir aquest brim fins us fos invisible.