… és una instantània d’un moment en el mon del poeta seguint una mètrica determinada. Però quina instantània del mon puc prendre, si m’he de remetre a un seguit de mètriques? llavors, ja no ho és del mon, sinó de la mètrica i la norma establerta.És evident que hi ha una desnaturalització de la norma original en voler quadrar la mètrica occidental amb la original japonesa. Però qui diu que cal fer-ho?

El Haiku és, només, un exemple, però, per què no adaptar-ho a la resta de quadratures del cercle autoimposades per assolir el glamourque atorga la norma?