Espurnes en els teus ulls.

mentre sona la música,
-i et mous seguint les pauses-
mentre ballen els arbres
-en silenci-
mentre la sorra crepita
-sota el sol-

mentre les ombres tornen
-orenetes-
i els corbs callen
-enfeinats recollint ànimes-
mentre les campanes ploren
-qui ha marxat?-

Jo veig espurnes en els teus ulls.

i en florir el cel
-primavera?-
en l’enlluern del sol
-dolor i plaer, llençols, tomba de secrets-
en la tempesta
-trons que son batecs-
sota les agulles
-aigua, llàgrimes i acer-
amb el fred
-que guarda les paraules sota la capa-

Veig espurnes en els teus ulls.

i tancats sota el marbre
vora l’arbre
a lombra
en silenci

resten els records
-prohibits-
enduts pel lladre,
-el temps-
fossilitzats,
-de pedra bategant-
però vius: amagats!

I en tancar els ulls,
sento llàgrimes
-foc-
marcant-me la pell.

I en despertar, l’hora passada
-desitjo morir-
i en veurem sol
-desitjar tornar-
home no ha patit tant
-ha mort, afortunat-
En trobar infinit al seu costat.

no marxis.

(esborrany)