Podeu baixar-vos aquest text en PDF clicant aquí.
-A l’altra banda del mar –
Veig caure la nit a trenc d’alba.
Ftils pinzellades de vermell i ocre
tempesta apagada
cel que crema!
On s el Vi?
All d’aigua caiguda,
atmosfera fresca,
densa.
Gingebre?
Ginebra!
Sensacions terminals d’un dia,
que tot just comena a morir.
Oh! Malet, que sort tens de conixer l’hora de la teva fi.
On s l’espasa?
Llgrimes plogudes mentre jo dormia,
plorades sobre mi mentre et cantava.
Sento vida i fred.
I, Tips d’aigua,
els meus ulls resten silenciosos vora l’horitz
a un pensament de tu.
Oh! Mediterrani, que en saps d’ella?
I es mar quan va, i es mar quan ve.
mentre ses teves paraules
s’escriuen a sa sorra
jo
no et se llegir.
Llat que t’escapes d’ella, que me’n pots dir?
Mots
preciosos
que
es
trenquen
en caure en el meu oir,
rere sa tanca de pedra,
que un dia sa terra escop.
“A s un cigronet…”
I un infant que reviu histories passades,
merc de paraules retingudes per un vell pescador,
que noms pretn atrapar un altre moment.
Si us plau, em permet?
I el nin esdev gegant d’ira
en jo interrompre al pescador.
Deixi’m ses xarxes, vell homo,
que tenc qu pescar.
Xarxes
teixides
de mots
cicatritzats
amb
anys
de
sang
de
mans
tallades,
de pells cremades i nits perdudes.
Xarxes conjurades d’experincia i saber,
xarxes que saben on trobar.
I el mar quan va,
i el mar quan ve.
Afortunada terra humida pel teu amant!
Tant de bo jo pogus!
Deixi’m ses xarxes, vell homo,
que he de partir.
Encara recordo
-pensament amputat traumticament-
la humitat de la nit passada,
solcant la meva carn com ho faria s’aixada,
en terra sagnant.
On s el Vi?
Oh! Du!
Ma vida per dormir!
Vull veure-la de nou!
Hi vull parlar!
Oh! Du!
Rere el tancat de pedra, all s.
Rera el tancat de pedra,
a l’altra banda del mar.
A l’altra banda del Mar.
Deixi’m ses xarxes, vell homo,
deixi-me-les, que he de partir.