Sempre hi ha un altre constructor, un que recupera les restes dels decebuts, dels morts, dels que ja no tenen esperança; és el constructor d’espectres.

Sempre hi ha un altre constructor, un que recupera les restes dels decebuts, dels morts, dels que ja no tenen esperança; és el constructor d’espectres.
Per a qualsevol cosa que facis, hi ha –tens- una explicació satisfactòria que justifica el teu comportament.
Per tu, al menys.
Qué més que la pedra del terra,
freda i mare, acollidora,
et desperta de la estupidesa?La terra, la pedra, fa gent forta.
Les plomes del coixí t’afebleixen el braç.
Donada una distribució aleatòria de punts sobre un paper, sempre hi ha una manera de connectar-los de forma que se’t reveli la figura amagada. El problema és que no hi ha cap figura amagada; veus allò que vols veure.
Sóc tant eclèctic,
que ja no sóc.
Si te la foten massa vegades de la mateixa manera
no pensis que els altres son males persones o que el mon va contra tu,
comença a preguntar-te si no seràs una mica gilipolles.
Ens comprometem amb allò que no ens costa cap esforç. Ens comprometem en les converses de cafè i després del partit del futbol ja hem oblidat l’assumpte. Fins que se’n torni a parlar, és clar, llavors tornem a ser els individus més compromesos que hom pugui trobar. Enganxem quatre o cinc imatges al facebook sobre el tema en qüestió i amb això donem per conclosa la bona obra del dia. O de la setmana… o pitjor encara…
… i ens hi comprometem perquè sabem -potser no conscientment- que son causes inabastables per un sol individu, causes que formalment estan ben construïdes però mancades de tot possibilitat de solució. Son causes que ens permeten el compromís en vacances, en caps de setmana i dies festius sense la necessitat de despentinar-nos ni arriscar res.